Temps de canvis
En el s. XVIII, segle on té lloc la Guerra de Successió i la derrota de 1714, el Vallès va ser terra de petits pobles de pagesos i riques masies. Fou durant el s. XIX quan s’assentaren les bases cap a la industrialització. En els pobles ubicats a la vora del riu, funcionaven molins fariners, paperers, serradores que aprofitaven encara l’energia hidràulica que els proporcionava l’abundant cabal del riu Ripoll. Paral•lelament el conreu de la vinya s’estengué ràpidament per la creixent demanda de vi que va obligar a ocupar terrenys cada cop més marginals de relleus costeruts i sòls magres.
Imatges
Pou de glaçVacarisses
Del Camí Ral a l'EstiueigMatadepera
centre històric de RubíRubí
centre històric de RubíRubí
modernisme a SabadellSabadell
modernisme a SabadellSabadell
Apropa't a la nostra història
Barraca de Vinya
Barraca 5, situada a ka banda de ponent de la masia de Can Montllor de la muntanya. conserva encara la porta blindada amb planxa.
Barraca 5, situada a ka banda de ponent de la masia de Can Montllor de la muntanya. conserva encara la porta blindada amb planxa.
Barraques de Vinya
Les barraques de vinya s’estengueren durant el segle XVII i servien com a magatzems per guardar les eines i aixoplucs pels pagesos que es resguardaven de la pluja o de el calor o per fer-hi un mos.
Les barraques de vinya s’estengueren durant el segle XVII i servien com a magatzems per guardar les eines i aixoplucs pels pagesos que es resguardaven de la pluja o de el calor o per fer-hi un mos.
Barraques de vinya de Joan Canyameres
Barraca de Joan Canyameres entre les masies de Can Vinyals i Casabaió. Està molt ben construïda i encara conserva els lliris que s'hi solien plantar per aguantar la terra del sostre.
Barraca de Joan Canyameres entre les masies de Can Vinyals i Casabaió. Està molt ben construïda i encara conserva els lliris que s'hi solien plantar per aguantar la terra del sostre.
Ca l'Aldavert
Casa modernista de la família Aldavert en la qual el dramaturg i poeta de la Renaixença, Àngel Guimerà, passà llargues temporades d’estiueig. Una placa commemorativa de l’any 1909 recorda que l’obra Maria Rosa fou escrita pel poeta en aquesta.
Casa modernista de la família Aldavert en la qual el dramaturg i poeta de la Renaixença, Àngel Guimerà, passà llargues temporades d’estiueig. Una placa commemorativa de l’any 1909 recorda que l’obra Maria Rosa fou escrita pel poeta en aquesta.
Coro
Edifici singular situat al que alberga la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca. Consta de planta baixa més semisòtan. Construït a l’any 1908 per Josep Renom i Costa i ampliat al 1911 per la part del darrera amb un saló-teatre.
Edifici singular situat al que alberga la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca. Consta de planta baixa més semisòtan. Construït a l’any 1908 per Josep Renom i Costa i ampliat al 1911 per la part del darrera amb un saló-teatre.
De la tradició pagesa a l'esplendor modernista
Visita al patrimoni arquitectònic de la Caixa Sabadell. Es visitarà l’edifici Central i el de l’Obra Social; després, el grup es desplaçarà al Centre d’Activitats de Can Deu per visitar la masia i el Museu d’Eines del Camp.
Visita al patrimoni arquitectònic de la Caixa Sabadell. Es visitarà l’edifici Central i el de l’Obra Social; després, el grup es desplaçarà al Centre d’Activitats de Can Deu per visitar la masia i el Museu d’Eines del Camp.
Itinerari al centre històric de Rubí
Recorregut pel centre on parlarem de l’antic sector industrial, els actuals complexs culturals i alguns dels carrers més antics de Rubí.
Recorregut pel centre on parlarem de l’antic sector industrial, els actuals complexs culturals i alguns dels carrers més antics de Rubí.
La Llana
És la primera fàbrica tèxtil que s’establí a Rubí, el 1824, en primer moment s’anomenava la Verneda d’en Carreras, però era coneguda com La Llana perquè es dedicava al rentat i a la filatura d’aquesta matèria amb la força de rodes hidràuliques.
És la primera fàbrica tèxtil que s’establí a Rubí, el 1824, en primer moment s’anomenava la Verneda d’en Carreras, però era coneguda com La Llana perquè es dedicava al rentat i a la filatura d’aquesta matèria amb la força de rodes hidràuliques.
Pous de Glaç
Els pous de glaç són estructures semienterrades que s’utilitzaven per conserva el glaç aprofitant l’aïllament tèrmic del subsòl. El glaç s’hi emmagatzemava durant l’hivern, per treure’l i vendre’l a l’estiu.
El pou de glaç de Sant Oleguer de Sabadell es conserva en molt bon estat tot i que també se’n poden veure a d’altres municipis com Sant Llorenç Savall o Rellinars.
Els pous de glaç són estructures semienterrades que s’utilitzaven per conserva el glaç aprofitant l’aïllament tèrmic del subsòl. El glaç s’hi emmagatzemava durant l’hivern, per treure’l i vendre’l a l’estiu.
El pou de glaç de Sant Oleguer de Sabadell es conserva en molt bon estat tot i que també se’n poden veure a d’altres municipis com Sant Llorenç Savall o Rellinars.
Pous de glaç de Vacarisses
Se’n conserven dos: un prop de la casa vella i un altre dalt de la serra vora la font de la Portella. Foren construïts l’any 1706 i 1760, respectivament, arran de la creació de la indústria de conservació del glaç, per fer-ne ús a l’estiu.
Se’n conserven dos: un prop de la casa vella i un altre dalt de la serra vora la font de la Portella. Foren construïts l’any 1706 i 1760, respectivament, arran de la creació de la indústria de conservació del glaç, per fer-ne ús a l’estiu.
Vapor Nou de Rubí
Gran fàbrica de panes del 1879. Amb aquest edifici es pot veure com funcionaven la majoria de les fàbriques-casa: la casa de l’amo (que imita l’estil de les vil·les italianes) i les instal·lacions de la fàbrica amb una xemeneia de 24,30m.
Gran fàbrica de panes del 1879. Amb aquest edifici es pot veure com funcionaven la majoria de les fàbriques-casa: la casa de l’amo (que imita l’estil de les vil·les italianes) i les instal·lacions de la fàbrica amb una xemeneia de 24,30m.
